L’institut Vallvera convoca el concurs literari de Sant Jordi 2016

BASES

1. En aquest concurs, hi poden participar tots els alumnes de l’institut.
2. S’estableixen tres categories:
A: 1r i 2n d’ESO
B: 3r i 4t d’ESO
C: Batxillerat, Cicles i CAS
3. Els treballs, de tema lliure, han de ser individuals, inèdits i escrits en català (mecanoscrits en fulls A4, lletra Arial; cos 12 i a doble espai).
4. Hi haurà dues modalitats:
4.1. El millor poema de tema lliure (extensió: uns 20 versos), un per a cada categoria (A,B,C)
4.2. La millor prosa (extensió: màxim 4 folis.)
5. Els treballs tindran un títol i es faran arribar a consergeria en un sobre, a l’exterior del qual figuraran aquestes dades: Concurs literari de Sant Jordi 2016, el títol del treball, la categoria (A, B o C) i la modalitat (poesia, prosa). Dintre d’aquest sobre se n’inclourà un altre de tancat (i més petit), amb el títol del treball, la categoria i la modalitat anotats a l’exterior i, a l’interior, hi constarà el nom i els cognoms del concursant en una targeta (full petit de cartolina blanca).
6. El jurat estarà format pel professorat del departament de Llengua catalana i literatura de l’institut.
7. Hi haurà un primer premi (xec regal per a material escolar) per a cada categoria i modalitat . El jurat, però, es reservarà el dret de declarar desert algun premi.
8. La data de termini de presentació de treballs serà el dia 15 d’abril, a la consergeria de l’institut.
9. Els treballs guanyadors es donaran a conèixer el dia 22 d’abril (Sant Jordi), en el transcurs d’un acte que tindrà lloc a l’institut.

Novetats bibliogràfiques del mes de març

La nostra biblioteca es renova: tenim títols nous que pot ser t’interessaran.

Alguns dels nostres títols:

Alicia en el País de las Maravillas de Lewis Carrols. Siglo 19 Editorial. (137 pàg.)

Del material del que están hechos los sueños de Elizabeth Eulberg . Punto de lectura. (310 pàg)

El Palau de mitjanit de Carlos Ruiz Zafón. Planeta. (297 pàg)

El Clan de la loba de Maite Carranza. Edebé. (376 pàg)

La invenció de L’Hugo Cabret de Brian Selznick. Cruïlla. (530pàg)

Vols recomanar un llibre ?

Si t’agrada llegir, però també t’agrada compartir experiències lectores,  aquest és un espai que t’interessa. Aquí tindreu ressenyes i diferents anècdotes sobre llibres, lectures personals i gent que estima els llibres.

En el mar hi ha cocodril. Un viatge cap a casa.

Si neixes a l’Afganistan, en el lloc equivocat i en el moment equivocat, pot passar que, encara que siguis un nen alt com una cabra i uns dels que juga millor a Buzul-bazi, algú reclami la teva vida. El teu pare va morir treballant per a un senyor ric, la càrrega a del camió que conduïa  es va fer malbé i tu n’hauries de fer reparació. És per això que quan truquen a la porta corres a amagar-te. Però ara t’estàs fent massa gran per entrar per el forat que la teva mare va fer al costat d’on té les patates. I així un dia, et diu que heu de fer un viatge. T’acompanya al Pakistan, t’acarona els cabells, et fa prometre que seràs un home con cal i et deixa sol.

D’aquest acte d’amor tràgic arrenquen la prematura vida adulta d’Enaiatolah Akbari  i el seu viatge increïble fins a Itàlia desprès de passar per L’Iran, Turquia i Grècia. Una odissea que el va posar en contacte amb la misèria i la noblesa dels homes i que, malgrat tot, no va aconseguir esborrar-li del rostre el seu somriure extraordinari.

Si vols conèixer una mica més sobre la seva vida, trajectòria i historia  et convidem a passar per la biblioteca.

Aquí pots escoltar el Booktrailer: https://www.youtube.com/watch?v=SSNFhRm9ru0

 Aquí un reportatge sobre molt interessant Enaiatolah Akbari:

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/info-k/en-el-mar-hi-ha-cocodrils/video/3421811/

 

Alguns diaris per reflexionar sobre la Guerra i les seves conseqüències

Diari d’Anna Frank:

El llibre Diari d’Anna Frank no és una novel•la ni un conte, és un diari. En un diari íntim, l’autor/a escriu tot allò que viu, sent i pensa. Cada dia que hi escriu, posa la data. Per tant, no hi ha argument, no hi ha plantejament, ni nus, ni desenllaç. El diari va prenent cos dia a dia, a mesura que es va escrivint, i s’acaba quan l’autor/a decideix no escriure més.
L’any 1942, dos anys després de l’ocupació d’Holanda, els jueus van perdre tots els drets ciutadans. La família Frank s’amaga dels nazis en unes golfes al magatzem de l’empresa del pare d’Anna. Anna Frank comença un diari íntim pocs dies abans d’anar a l’amagatall.
Durant poc més de dos anys, Anna escriurà, en un llenguatge senzill i planer, totes les seves vivències, les seves impressions, les angoixes i els sofriments de les persones que viuen al seu voltant, la seva visió de la guerra… En el diari, es veu com Anna Frank, a poc a poc, va canviant, es fa gran, nota que el seu cos es va transformant, igual que la manera de pensar i les relacions amb aquells que l’envolten.

Si vols conèixer més sobre L’Anna i la seva vida, visita aquesta pàgina: Web de la Fundació Anna Frank

Diari de Zlata

Zlata Filipovic, Sarajevo, 3 de desembre de 1980, és l’autora de “El diari de Zlata”, un llibre que relata la seva vida durant la guerra de Bosnia (1991 a 1993). Zlata vivia en un cèntric carrer de Sarajevo, i cada dia, entre 1991 i 1993, va ser escrivint les seves vivències i sentiments en “Mimmy”, el seu diari persona. El dietari és un testimoni de primera mà de l’horror que viu la ciutat i la seva gent, i, entre ells, els més joves.  Zlata té 11 anys, viu a Sarajevo i escriu un diari on explica les coses que fa, que descobreix… Fins que la guerra esclata als Balcans i el seu diari deixa de ser els altres de les noies de la seva edat. Ara és un diari de la por, el sofriment, els bombardejos, la vida sense electricitat, aigua o menjar… Amb l a veu de la nena que és, Zlata ens relata, de primera mà, com pot canviar la vida d’un moment a l’altre i, sobretot, què significa créixer enmig

 

“5 de abril de 1992:

Trato de concentrarme en hacer los deberes, pero no puedo. Algo está ocurriendo en la ciudad. Se pueden oír disparos desde las colinas. Desde Dobrinja salen columnas de personas. Intentan parar algo, pero ni ellos saben qué. Simplemente uno siente que algo va a suceder, algo muy malo. […] tengo un nudo en el estómago y ya no me puedo concentrar en mis deberes. ¡¡¡Tengo miedo de la guerra!!!

Si vols escoltant a Zlata aquí la pots escoltar:  una entrevista a Zlata

 

Les 1000 grues de la Pau

Sadako Sasaki, una noia japonesa, que va patir leucèmia el 1955 per culpa dels efectes de la radiació causada per la bomba d’Hiroshima. Mentre era hospitalitzada, els seus amics li van recordar una llegenda japonesa que deia que si feia mil grues de paper els déus la curarien. Amb esperança i determinació, Sadako va començar a construir-les.

Ella, però, només en va poder fer 644 abans de morir. La història de Sadako va tenir un profund impacte sobre els seus amics i companys de l’escola, que van completar les 1000 grues de paper i van recollir per tot el Japó els diners necessaris per a construir un monument en honor de Sadako i de tots els nens i nenes afectats per la bomba.

Avui, al Parc de la Pau d’Hiroshima hi ha una estàtua de Sadako aguantant les grues entre els seus braços. Al seu peu hi ha una inscripció on es pot llegir:

Aquest és el nostre plor
Aquesta és la nostra pregària
Pau al món

Cada any, nens i nenes de tot el món construeixen grues i les envien a Hiroshima, on se situen al peu del monument. Per aquest motiu Sadako i les grues de paper s’ha convertit en un símbol internacional de pau.

ometraje Sadako & las Mil Grullas de Papel, basado en una historia real.

“Em salva de la ignorància, em salva de la tristesa, em salva de la por…”

“Autonomia, esperit crític i capacitat d’imaginar…” “Una clau per entendre el món…” “Una resposta a l’estupidesa…” “Em salva de la ignorància, em salva de la tristesa, em salva de la por…” Així és com diferents persones defineixen la lectura en el vídeo enregistrat durant la Jornada Lectura i èxit educatiu. Sembla quelcom miraculós que ens permet superar molts obstacles. I és així. En una societat lletrada com la nostra, ser un lector competent és fonamental per a un bon desenvolupament personal i professional. Però no només això. La lectura també és un bon company de viatge ja que ens parla de les nostres emocions, d’allò que ens passa a la vida. Ens ajuda a recordar, a reviure, a superar, a assimilar…A través dels llibres podem conèixer molts elements de la cultura popular, podem conèixer fets, persones i costums d’altres cultures, països, animals reals i fantàstics.

Hi ha àlbums temàtics preciosos que són una mica per llegir, però, sobretot per mirar, descobrir i comentar, hi ha llibres per viatjar sense sortir de casa. Conversar a partir d’aquests llibres i meravellar-se conjuntament dels nous coneixements obtinguts fa que els infants tinguin cada cop més ganes de saber i aprendre coses noves.